Comunitats · Repartiment d'autoconsum col·lectiu

Repartiment de l'autoconsum col·lectiu: què cal entendre abans de començar

Compartir una instal·lació fotovoltaica entre diversos consumidors d'un edifici o entorn proper requereix un acord de repartiment de l'energia generada. Aquesta guia explica què és aquest acord, què regula el RD 244/2019 i quines qüestions de fons val la pena tractar abans de signar res, sense entrar a redactar el document per tu.

Què és l'autoconsum col·lectiu

Al marc del Real Decret 244/2019 en el context de la Llei 24/2013 del sector elèctric, l'autoconsum col·lectiu és la modalitat en què diversos consumidors estan associats a una mateixa instal·lació generadora pròxima i comparteixen l'energia generada segons un acord de repartiment signat per tots ells.

És el cas típic d'una comunitat de veïns que instal·la plaques al terrat per a diversos pisos, però també pot aplicar-se a altres configuracions (per exemple, un grup de consumidors d'un mateix entorn proper, sota les condicions tècniques i normatives fixades pel decret vigent). La modalitat no és la mateixa que una comunitat energètica local: aquí parlem d'un mecanisme tècnic de repartiment dins del marc d'autoconsum, no d'una entitat jurídica nova.

Què regula el RD 244/2019 sobre el repartiment

El decret reconeix que l'autoconsum col·lectiu necessita un acord signat per tots els consumidors associats a la instal·lació, en què es defineix com es reparteix l'energia. El decret estableix:

L'acord ha de ser signat per tots els consumidors associats i comunicat a la distribuïdora, que l'utilitzarà per facturar correctament a cada consumidor.
El repartiment es pot estructurar amb coeficients de repartiment (fixos o ajustables segons el que la norma vigent permeti) que defineixen la proporció d'energia atribuïda a cada consumidor.
L'acord pot modificar-se mitjançant un nou acord signat per totes les parts i una nova comunicació a la distribuïdora.
Cada consumidor manté el seu propi contracte amb una comercialitzadora; la facturació es realitza per cada consumidor per separat, segons la part d'energia generada que li correspon i la seva pròpia compra a la xarxa.

Els detalls operatius (períodes de càlcul, formats de comunicació, mecanismes admesos de repartiment dinàmic, condicions de proximitat) els fixen el text vigent del RD 244/2019 i les seves modificacions. Aquesta guia s'absté de citar percentatges concrets o llindars exactes per no envellir.

Què cal acordar abans de signar res

El document de repartiment és una eina tècnica, però la decisió de fons té un component social i econòmic dins de la comunitat. Algunes qüestions de fons que val la pena tractar a l'assemblea (o entre els consumidors associats) abans d'arribar al text legal:

Qui participa? Tots els pisos de l'edifici? Només els que s'hi adhereixen? Què passa amb un veí que entra més tard? I amb un que vol sortir-ne?
Sobre quina base es reparteix? Per quota de participació a la comunitat (per coeficient de propietat horitzontal)? Per nombre d'habitants? Per consum històric? Per una negociació pactada? Cada criteri té implicacions d'equitat diferents.
Com es paga la inversió inicial? Hi ha veïns que aporten més i, per tant, reben més energia? O la inversió es paga per la comunitat sencera i el repartiment és igualitari? Aquest punt sovint és més delicat que la tècnica.
Què passa amb els pisos buits o amb els que consumeixen molt poc? Hi ha mecanismes perquè la seva quota d'energia no es perdi (per exemple, redistribuint excedents).
Com es revisa l'acord en el futur? Cada quants anys? En quines circumstàncies? Amb quina majoria decisòria?
Qui gestiona la documentació, la comunicació a la distribuïdora, el monitoratge tècnic i les incidències?

Aquestes preguntes no les respon el RD 244/2019; les ha de respondre la pròpia comunitat. El decret diu el com tècnic (estructura de coeficients, comunicació a la distribuïdora); el què de fons (criteri d'equitat, finançament, revisió) és cosa dels qui signen.

Repartiment i compensació d'excedents

Si l'autoconsum col·lectiu està acollit a la modalitat amb excedents amb compensació simplificada (vegeu Compensació d'excedents), cada consumidor associat rep, a la seva pròpia factura, la part proporcional d'aquesta compensació en funció de l'acord de repartiment. El preu del kWh excedentari el negocia cada consumidor amb la seva comercialitzadora, i pot ser diferent entre veïns: la part tècnica és comuna, la part comercial no necessàriament.

Relació amb la comunitat de veïns

Si la instal·lació està a la coberta d'un edifici en règim de propietat horitzontal, l'acord de repartiment conviu amb les decisions pròpies de la comunitat de propietaris (acord d'instal·lar plaques, ús dels elements comuns, distribució de despeses). Vegeu Plaques en una comunitat de veïns per a la presa d'acords prèvia a aquest pas.

Un punt important: no cal que la unanimitat de propietaris s'adhereixi com a consumidor associat per fer una instal·lació de comunitat; el subconjunt de propietaris que sí s'hi adhereix pot signar el seu acord de repartiment, sempre dins de les regles internes de la comunitat sobre l'ús dels elements comuns.

Tràmits davant la distribuïdora i la Generalitat

L'autoconsum col·lectiu segueix els tràmits generals d'autoconsum a Catalunya (vegeu Tràmits d'autoconsum): alta de la instal·lació generadora, comunicació de la modalitat i de l'acord de repartiment a la distribuïdora, registre quan correspongui. La distribuïdora és qui aplica el repartiment a la facturació de cada consumidor. La Generalitat manté els tràmits oficials a Tràmits Gencat, amb les referències normatives vigents.

Darrera revisió editorial: aquesta guia s'actualitzarà quan canviï el Real Decret 244/2019, quan MITECO o CNMC publiquin una instrucció rellevant sobre repartiment d'autoconsum col·lectiu o quan ICAEN obri una convocatòria específica per a aquesta modalitat.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Resum divulgatiu en català. La redacció i la signatura de qualsevol acord de repartiment d'autoconsum col·lectiu correspon als consumidors associats i, si escau, al professional col·legiat que els assessori.