Plaques solars · Producció estimada

Producció estimada d'una instal·lació solar: com llegir-la amb prudència

La xifra de producció anual que apareix als pressupostos d'una instal·lació fotovoltaica no és una promesa. És una estimació basada en supòsits sobre el recurs solar, l'orientació, les ombres i les pèrdues del sistema. Aquesta guia descriu què hi ha darrere la xifra i com llegir-la amb perspectiva.

Què és la producció estimada

La producció estimada és la previsió d'energia elèctrica que una instal·lació generarà durant un període (habitualment un any), expressada en kWh. No s'ha de confondre amb la potència nominal del camp (kWp), que és una mesura de capacitat instantània en condicions de laboratori. La producció estimada parteix de la potència nominal i hi aplica supòsits sobre quantes hores equivalents de generació s'esperen en aquella ubicació i orientació.

Què hi ha darrere d'una simulació

Una simulació seriosa combina, com a mínim:

  • Recurs solar local: irradiació global anual a la zona, amb la sèrie històrica de dades meteorològiques disponibles.
  • Orientació i inclinació dels mòduls (azimut respecte del sud, angle d'inclinació).
  • Ombres properes (cossos veïns, claraboies, antenes) i ombres llunyanes (edificis, muntanyes, arbres) en cada moment del dia i de l'any.
  • Temperatura de la cèl·lula: els mòduls perden eficiència amb temperatura alta.
  • Pèrdues del sistema: cablejat, inversor, desadaptació entre mòduls, brutícia mitjana, degradació anual del mòdul.
  • Quan escau, seguiment o microinversors i el seu efecte sobre la generació.

La PVGIS de la Comissió Europea és l'eina pública més utilitzada com a referència. Els fabricants d'inversors i el projectista solen tenir simuladors propis amb biblioteques climàtiques específiques.

Per què les xifres no es poden generalitzar

Dues instal·lacions amb la mateixa potència nominal a dos teulats del mateix municipi poden tenir produccions anuals diferents. La inclinació, l'azimut, una ombra llarga a primera hora, un microclima local, una bona o mala ventilació de l'inversor, l'estat de neteja: cada variable empeny la xifra. Per això la pràctica habitual és que el pressupost mostri la producció estimada amb els seus supòsits i no una xifra "tipus" per a un habitatge genèric.

Com es presenta habitualment al pressupost

Una presentació útil sol incloure:

  • kWh anuals estimats per al primer any de funcionament.
  • Distribució mensual (gràfic o taula), amb pic a l'estiu i mínim a l'hivern.
  • Hipòtesis usades: orientació, inclinació, eina, pèrdues considerades, possible bateria.
  • Degradació anual mitjana del mòdul, que redueix lleugerament la producció esperada cada any.

Si la xifra apareix sola, sense supòsits visibles, és raonable demanar l'informe de simulació.

Producció estimada i estalvi: no són el mateix

La producció estimada és energia generada per la instal·lació en kWh/any. L'estalvi monetari depèn de factors econòmics i contractuals diferents:

  • Quina fracció de l'energia generada s'autoconsumeix directament i quina va a excedents.
  • El preu del kWh consumit (depèn del contracte amb la teva comercialitzadora i de l'hora).
  • El preu del kWh excedent, també del contracte (vegeu compensació d'excedents).
  • Els peatges i càrrecs regulats, fixats per la normativa.

Per això una mateixa producció pot donar lloc a estalvis diferents segons el perfil de consum i el contracte. Una bona lectura del pressupost separa producció estimada (informació tècnica) d'estalvi esperat (projecció econòmica).

Variabilitat: per què la producció real varia

Cap any és climatològicament idèntic a un altre. La diferència inter-anual d'irradiació pot fer pujar o baixar la producció respecte de l'estimació, sense que sigui símptoma de cap problema. Una variabilitat moderada any rere any forma part del funcionament normal. La tendència a la baixa sostinguda, en canvi, sí pot indicar un problema (vegeu per què produeixen menys).

Errors freqüents en llegir la xifra

  • Llegir la producció anual com una garantia.
  • Convertir la producció directament en estalvi monetari multiplicant pel preu del kWh.
  • Comparar dues simulacions amb supòsits diferents (per exemple, eines o orientacions distintes).
  • Ignorar la degradació anual i comparar el primer any amb un any posterior amb expectatives idèntiques.
  • Reaccionar a una variació estacional esperable com si fos una avaria.

Darrera revisió editorial: aquesta guia s'actualitzarà quan la Comissió Europea publiqui noves versions de PVGIS o quan IDAE actualitzi les seves guies de càlcul de producció en autoconsum.

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.

Resum divulgatiu en català. Per al càlcul concret de producció al teu habitatge, consulta el projectista o l'instal·lador habilitat.